(+34) 971 51 50 06       visit@ajselva.net

Moscari

El nom de Moscari ja apareix citat com a Moscàritx l’any 1230. Però l’etimologia del nom resulta problemàtica: mentre Josep Mascaró Pasarius l’ha considerat derivat del llatí Muscus, “molsa”, el filòleg Joan Coromines opina que prové del llatí Musca, “mosca”, passant per Muscaria, “mosquera”, “arbust”, pel que Moscari, seguint aquesta hipòtesi, hauria significat originàriament lloc on neixen moltes d’aquestes plantes mosqueres; en canvi, el també lingüista Alvaro Galmés de Fuentes, partint del mateix Muscus llatí, l’interpreta com a “mesc” o “almesc”, en el sentit de lloc on neixen plantes almescades o flors amb olor d’almesc. En qualsevol cas, és un mossarabisme.
El territori del districte moscarienc es troba en una zona de transició entre la Muntanya i el Pla, solcat pel curs mitjà de torrents i caracteritzat per una lleugera inclinació cap a sud-est, el vessant hidrogràfic de la badia d’Alcúdia.
En aquest llogaret trobareu el descans característic dels nuclis petits només alterat quan tenen lloc les festes de santa Anna o les festes populars, el darrer cap de setmana d’agost.
Font: ORDINAS GARAU, Antoni – PARÍS MOREY, Antoni – ROTGER MOYÀ, Francesca (2006) Moscari i el seu districte.

Imatges del poble

Fires i festes

  • Fires i festes

26 de juliol (Santa Anna)
Darrer cap de setmana d’agost (Festes Populars)

Llocs d'interès

Església de Santa Anna

Carrer de Sor Maria dels Dolors.

Tanmateix, la configuració actual del temple és fruit de les successives ampliacions i reformes fetes al llarg del segle XIX. A l’interior, a la zona del presbiteri, podreu veure tres importants obres del taller dels López, un dels més importants a la segona meitat del segle XVI a Mallorca. La peça que ocupa l’espai central és una taula dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb sant Domingo i santa Catalina de Sena agenollats als seus peus i envoltada de les escenes dels misteris del rosari. Les taules laterals representen sant Antoni (la de l’esquerra) i santa Catalina (la de la dreta). Davant la placeta de l’església hi ha un aljub iniciat el 1931, del qual exteriorment sols es pot veure una font de ferro.

Fins al segle XVII, Moscari no disposava d’un lloc de culte propi. Segons la tradició, l’origen de l’església de Moscari fou un oratori privat que s’edificà vora les cases de la possessió de Son Macer, al mateix lloc o molt a prop d’on hi ha el temple actual. L’any 1660 aquesta capella amenaçava ruïna i els moscariencs s’oferiren a reedificar-la amb la condició de fer-la més gran i donar-li caràcter públic.

Pou de Son Ferrer

Al camí dit des Pou de Son Ferrer o de ses Casetes (el primer camí a l’esquerra sortint de Moscari cap a Campanet).

Es tracta d’un pou amb coll i pilars, tapat per una porxadeta que protegeix un conjunt de piques. El pou està paredat en sec, té planta rectangular i arriba als 8’2 m de profunditat. Exteriorment presenta un coll fet de blocs de pedra viva, en una de les quals podem llegir la data de 1806. Per damunt del coll s’aixequen quatre pilars de peces de marès que aguanten dos travessers de fusta a damunt dels quals hi ha les corrioles de ferro. Arran del pou hi ha una pica i a sota la porxada tres més. Pel que fa a la porxada, se sosté sobre els dos pilars posteriors del coll. Està feta de llenyams, perllongues i teules. La porxada i els voltants del pou estan empedrats, així com una síquia que porta l’aigua del camí de darrere les piques.

Podria haver estat construït el 1823, ja que en aquesta data es pagaren 30 lliures per la construcció de dos pous a Moscari i aquest és un dels dos pous comuns del poble. També existeix la possibilitat que l’única construcció feta en aquesta data fos la porxada, si atenem a la data que apareix cisellada al coll: 1806. Sabem que el 1846 fou engrandit i restaurat. Pocs anys més tard, el 1874, hi fou construïda la porxada. Com tots els pous públics, necessitava contínues reparacions. Dins el segle XX, el 21 d’agost de 1925, Antoni Homar cobrà per la reparació dels pous públics de Moscari i Son Ferrer. Fou restaurat pel Consell de Mallorca els anys 1996 i 1997.

Cor de Jesús

A la carretera que uneix Selva amb Moscari, a la darrera corba abans d’accedir al poble.

Consta d’una escultura del sagrat cor feta amb pedra de Santanyí, situada sobre un pedestal de paredat de pedra viva sense treballar. Davant del monument se situa un altar, també de pedra sense treballar, excepte a la superfície exterior. El conjunt es complementa amb un muret blanc perimetral que tanca l’espai cerimonial.

Erigit l’any 1948 i restaurat el 1986, és conegut popularment com «el sant de Moscari» i commemora el centenari de la instauració de la vicaria (1848-1948). Al pedestal del monument trobam una placa commemorativa en pedra on han gravat «Moscari Al S. Corazón en el 1er Centenario de la Reserva Parroquial. 31 octubre 1948.» El 1998 l’Ajuntament de Selva va acceptar la donació dels terrenys on se situa el monument al sagrat cor de Jesús, a més a més, es reconeix a la parròquia de Moscari el dret a usar-lo, accedir-hi i conservar-lo.

Fires i festes

  • Fires i festes

26 de juliol (Santa Anna)
Darrer cap de setmana d’agost (Festes Populars)

Tancar menú