Selva

El topònim de Selva apareix documentat per primera vegada com una alqueria (alcheria Xilvar) en el Llibre del Repartiment (1232). Alguns etimologistes ho fan derivar de la forma llatina Silva o bosc. D’altres, en canvi, consideren que el topònim prové d’un antic nom pre-romà (Sèlver).
Selva és el nucli principal de població del municipi, situat en la mancomunitat del Raiguer, a uns 30 quilòmetres de Palma. La vila està dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Valella i es Puig. Aquesta divisió ja es troba ben documentada en el segle XIV i possiblement té el seu origen en la reorganització urbana per part dels colons cristians succeïda durant la segona meitat del segle XIII.
Destaca la seva església gòtica del segle XIII dedicada al patró del poble, Sant Llorenç, la qual segons la creença popular, està a una altitud en la seva part més elevada igual a la de la plaça de Lluc.
Font: ORDINAS GARAU, Antoni (1998) Caimari, apunts històrics i geogràfics.

Imatges del poble

Mercat setmanal, fires i festes

Descripció: venda de fruita i verdura, llegums, flors i plantes, roba i calçat, etc.
Dia: cada dimecres, de 08:00 a 13:00
Lloc: Plaça Major

3 de maig (La Creu)
10 d’agost (Sant Llorenç)
8 i 9 de juny (Fira de Ses Herbes)

Llocs d'interès

Oratori de Crist Rei

El trobarem en un turó entre Selva i Mancor de la Vall. Des de Selva hem de prendre el carrer de Crist Rei que surt de la placeta de Valella i a uns cinc-cents metres trobarem un camí asfaltat a l’esquerra, vora les cases i el molí de Son Penya, que s’enfila fins al turó on hi ha les restes de l’oratori.

Oratori actualment en runes. Construït a principis del segle XX amb clares referències modernistes dins la línia de Rubió i Bellver (Església i Banc de Sóller). L’estructura és de murs de càrrega de paredat antic, recoberts exteriorment amb paredat poligonal i interiorment aterracats. La façana principal estava formada per un portal d’accés allindanat, d’estil modernista, situat entre dues torres simètriques (en resta una) lleugerament tretes del pla de façana, amb finestres geminades també de filiació modernista. L’església constava d’una nau única (22’2 per 9’7 m) de quatre trams (sense capelles laterals), coberta per una falsa volta de guix i un absis darrere el qual se situaven dependències destinades al servei dels preveres. El primer tram de la nau, més reduït, corresponia al cor alt, al qual s’accedia a través d’escales situades a l’interior de les dues torretes simètriques de la façana. L’abandomanent i alguns expolis han fet que sols se’n conservi una part de l’estructura.

Fins al 1925 els habitants de Selva celebraven la seva romeria a l’ermita de Santa Llúcia. Amb la segregació de Mancor, el terme de Selva es quedà sense ermita i per iniciativa del rector Antoni Nadal Galmés, el 1927 es va edificar l’oratori de Crist Rei per tal de celebrar la romeria dels dimarts de Pasqua. La vida d’aquest oratori fou molt curta, ja que la proximitat d’unes mines i uns moviments de terra succeïts els anys 60 del segle XX l’abocaren a l’abandonament.

Església de Sant Llorenç

Plaça Major.

Aquesta església compta amb dues façanes principals. La que es troba en primer terme és el que ens resta del temple del segle XIV, mentre que la segona pertany a la reforma del segle XVII. De la façana gòtica destaquen el portal major, configurat per tres arcs apuntats i l’espadanya de dos cossos. Un altre aspecte molt significatiu de l’exterior és la monumental escalinata de pedra, de quaranta-dos graons. Interiorment, la parroquia de Selva presenta planta de nau única amb sis capelles laterals per banda i coberta de volta de creueria.

La primera església parroquial de Selva fou erigida abans del segle XIV. Estava dedicada a sant Llorenç i devia respondre a les característiques de l’arquitectura del repoblament.
L’any 1301, es va decidir substituir la primitiva esglesiola per un temple més gran i sòlid. El projecte que es va emprendre era tan ambiciós que la construcció es perllongà fins al segle XVI. Al segle XVII, l’eglésia fou ampliada amb una capella més per banda i s’hi afegiren el campanar i la monumental escalinata d’accés.
El 15 d’octubre de 1855, un gran incendi causà importants danys a l’edifici i suposà la pèrdua d’alguns dels seus béns. La reconstrucció realitzada per l’enginyer Joan Frontera segons els plànols del segle XVII donà lloc a l’església actual.

Ajuntament de Selva

Plaça Major, 1.

Edificació construïda entorn al final del segle XIX i restaurada recentment. Exteriorment, està estructurada en tres plantes rematades per un potent cornisament motllurat. L’estructura està feta en paredat en verd amb les obertures alineades per eixos, totes ressaltades i emmarcades amb peces de marès. Del mateix material són les bandes que recorren horitzontalment les façanes tot marcant els forjats. Envolta l’edificació un sòcol de pedra viva. A la façana principal, a la primera planta, hi ha un balcó seguit sustentat per mènsules fet tot en pedra viva. A la façana posterior, hi ha un ascensor amb la caixa en ferro exempta diferenciant la intervenció posterior.
L’edifici, encara que reformat per adaptar-se a les noves necessitats, conserva l’estructura original, que s’articula mitjançant dues crugies frontals i tres de fondària. A l’interior, cal destacar l’escala i la cisterna situada vora ella.

Creus de terme

Creu de Valella: Cantonada entre el carrer de la Creu i el de Sant Josep.
Creu de Camarata: Confluència del carrer de sa Font amb la carretera de Lluc (Ma-2130).
Creu de sa Plana: Plaça de Santa Catalina Tomàs.

Son creus monumentals, habitualment de pedra, que s’ubicaven a l’entrada de cada un dels barris que actualment formen el poble de Selva. Acostumen a estar decorats amb temes de la Crucifixió o heràldics i s’alçen sobre un pedestal o base poligonal amb graons, plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’ha anat conservant als pobles de generació en generació. L’origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.

Creu de Valella: Segle XVIII. Any 1710.
Creu de Camarata: Segle XX. Any 1907.
Creu de sa Plana: Entre els segles XVI – XVII (tambor) i XIX (fust i creu)

Son Arnau

Carrer de Son Arnau; 3, 5 i 7.

Antigues cases de possessió que han estat inserides dins el nucli urbà. Estan organitzades en dues ales formant un angle recte que configura una clastra, amb una estructura formada per dues alçades i dues crugies cobertes per dos vessants, amb murs de càrrega de paredat antic sense aterracar. La casa identificada amb l’actual núm. 3 té una façana de paredat antic sense aterrecar i amb les pedres molt ressaltades. El portal d’accés a l’habitatge és dovellat, amb arc de mig punt de pedra viva. La resta d’obertures també són de pedra viva, amb ampitadors motllurats.

A l’interior cal destacar un arc escarser que comunica les dues crugies. L’ala corresponent a les cases 5 i 7 està adossada transversalment a la façana de la construcció anterior. Els murs de càrrega són també de paredat antic sense aterracar, però amb un acabat diferent, que suggereix una construcció lleugerament posterior.

Encara que s’observen intervencions posteriors, es conserven elements destacables, com la volada amb teules pintades, amb la inscripció “AVE MARIA”. El portal d’accés és un arc de mig punt, dovellat i emmarcat, i per damunt se situa una petita fornícula amb la imatge de la Verge i el Nin. A l’interior destaca un arc rebaixat de pedra viva comunicant les dues crugies. Dins la segona es troba una escala de pedra viva i un portal, també de pedra, allindat, que donava pas a les dependències del servei.

Si bé la casa amb el núm. 3 possiblement data del segle XVII, l’ala que formen les altres dues pareix que són lleugerament posteriors, com indicaria la data inscrita sobre un dels brancals del portal (7 de març de 1737). Antigament sembla que s’hi situava la posada dels pelegrins que pujaven al monestir de Nostra Senyora de Lluc, tal com indica la inscripció de les teules i la imatge de la Verge i el Nin. Actualment estan en procés de rehabilitació.

Sa Bisbal

Plaça Santa Catalina Tomàs, 1 (davant l’auditori d’Es Centre).

Consta de dues plantes i porxo. L’estructura està composta per murs de càrrega, de paredat comú amb cantoneres de carreus de pedra viva. El parament exterior de la façana es troba aterracat. A l’interior, la coberta conserva els llenyams originals. L’entrada al casal es fa a través d’un petit espai de trespol empedrat, lleugerament elevat respecte als vials que l’envolten. El portal principal, de pedra viva, és d’arc de mig punt. Al damunt se situa una petita balconada que dóna a la planta noble. A l’interior cal destacar un portal allindanat en el vestíbul i l’escala de pedra, la qual ocupa quasi tota la crugia central i s’enlaira per damunt d’un dipòsit de pedra de notables dimensions. El séller està cobert amb volta de canó.

L’edifici data del segle XVII, però va sofrir importants reformes durant el segle XIX, tal com revela la data que apareix en el dipòsit de pedra de l’interior (1836). Antigament s’hi ubicà el quarter de la Guàrdia Civil i posteriorment l’estanc. Actualment ha estat totalment rehabilitat i transformat en hotel rural

Rentadors

Es troba al final del carrer pla de sa Font, direcció cap a l’hotel S’Hort de Cas Missèr.

Els rentadors s’abasteixen de l’aigua de la font de Camarata mitjançant una síquia en part subterrània i en part aèria que té una longitud aproximada de 130 m. La síquia s’adossa al costat nord-est del camí des Diumenges en un tram curt abans de travessar el camí i arribar als rentadors. Després de passar pels rentadors l’aigua és conduïda fins a un gran safareig adossat a l’edifici del rentadors (si bé en un nivell més baix) ja dins s’hort de Cas Misser.
L’edifici dels rentadors consisteix en un espai rectangular porxat, amb la pica llarguera situada al centre, en la direcció de l’eix major. La coberta és a dues vessants, amb coberta de teules sobre canyissada. La biga central és suportada per una gruixada pilastra que surt del bell mig de la pica. Un dels laterals majors de l’edifici s’obri en quasi tota la seva longitud al camí d’accés, suportant la biga-dintell un pilaret de secció octogonal fet de pedra viva. El costat oposat guaita dins s’hort de Cas Misser, per damunt del safareig. Una reixa de ferro tanca els rentadors per evitar els actes vandàlics. Davant els rentadors hi ha una petita carrera emmacada.

Mercat setmanal, fires i festes

Descripció: venda de fruita i verdura, llegums, flors i plantes, roba i calçat, etc.
Dia: cada dimecres, de 08:00 a 13:00
Lloc: Plaça Major de Selva

3 de maig (La Creu)
10 d’agost (Sant Llorenç)
8 i 9 de juny (Fira de Ses Herbes)